Brutalisme (arquitectura)

Antiga facultat d'història i geografia de la Universitat de Barcelona.

El brutalisme és un estil arquitectònic típic de les dècades del 50 al 70 del segle xx. Es caracteritza per la construcció de grans edificis com universitats, hospitals i administracions públiques, però també d'habitatges familiars. Els materials que hi predominen són el ciment i el formigó.

Origen

El terme "brutalista" va ser utilitzat per primera vegada per Hans Asplund en una carta a Eric de Maré i que aquest va publicar a la revista anglesa The Architectural Review. Aquest terme ràpidament va ser introduït a Anglaterra com a vocabulari habitual en grups com l'Architectural Association o l'Architect's Departament del London Country Council.

No s'ha de confondre el brutalisme o neobrutalisme que té denominació estilística amb el Nou Brutalisme, de caràcter més ètic que estètic.

És una nova arquitectura sorgida després de la Segona Guerra Mundial i que no es basa en estils arquitectònics anteriors sino que sorgeix com a resultat directe d'un sentiment de vida, que els habitants de la casa la tornessin a sentir seva.

Característiques

Els primers indicis d'aquesta arquitectura foren inspirats pels treballs de l'arquitecte suís Le Corbusier, el seu treball de la Unité d'Habitation és considerat el primer edifici brutalista. A Londres els exponents d'aquest moviment van ser els germans Alison i Peter Smithson amb la construcció de la Miesian School a Hunstanton.

Els edificis de Le Corbusier es caracteritzen per l'espai continu, la utilització del color blanc i els tons terrosos i la mobilitat de les parets segons la voluntat del propietari. Junt amb Le Corbusier el treball de Ludwig Mies van der Rohe també és fonament del brutalisme amb les estructures i superfícies absolutes.

Els edificis estan compostos de grans estructures en forma de bloc, elements geomètrics i simètrics, formes repetitives, i ciment amb falta total d'ornaments. A més, els elements estructurals de l'edificació mai no s'amaguen, fins i tot s'exageren i es ressalten. També destaca la grandària dels edificis respecte als construïts anteriorment.

Exemples

L'edifici per excel·lència del brutalisme és la Unité d'Habitation de Le Corbusier, realitzat el 1952 a Marsella. Es poden trobar exemples d'aquest estil per tot Europa i els Estats Units d'Amèrica.

Walden 7

Arquitectura brutalista a Espanya:

NOM	ANY	ARQUITECTE	LLOC
Torres Blancas	1964-68	Francisco Javier Sáenz de Oiza	Madrid
Torre de València	1973	Javier Carvajal Ferrer	Madrid
Seu del Col·legi de Metges	1974	Rafael de la Hoz	Sevilla
Walden 7	1975	Ricard Bofill	Barcelona
La Fàbrica	1975	Ricard Bofill	Barcelona

A la ciutat de Barcelona n'hi ha més exemples, entre els més significatius: l'antiga facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona; l'Hospital de Bellvitge; o La Campana, l'edifici de la prefectura Provincial de Trànsit; la nova seu de la Filmoteca de Catalunya.

El «Penyal del simis» (Affenfelsen) al carrer Gründgensstraße del barri de Steilshoop (Hamburg-Alemanya)

Arquitectura brutalista fora d'Espanya

NOM	ANY	ARQUITECTE	LLOC
La Tourette	1956-60	Le Corbusier	Eveux (França)
Parlament Nacional de Bangladesh	1961-80	Lous Kahn	Bangladesh
Habitat 67	1967	Moshe Safdie	Canadà
Trellick Tower	1972	Ernö Goldfinger	Londres
Edifici J. Edgar Hoover	1975	Charles F. Murphy i associats	Washington D.C.
Museu d'Art Modern de Rio de Janeiro	1953	Affonso Eduardo Reidy	Rio de Janeiro

Bibliografia

• Banham, Reyner. El brutalismo en arquitectura. Barcelona: Gili, 1967. 
• Chadwick, Peter. Un mundo brutal. Londres: Phaidon press, 2016. ISBN 9780714872292. 
• de Diego Ruiz, Patricia. Entre tradición y transición. Génesis y cambio en la arquitectura del Nuevo Brutalismo (tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Politécnica de Madrid, 2016.